Com funciona el test
Versió 1.0 · Maig de 2026
Per què tria forçada?
La tria forçada redueix el biaix de desitjabilitat social que afecta les escales Likert: en lloc de puntuar cada afirmació de l'1 al 5 —on una persona pot tendir a marcar «d'acord» amb gairebé tot—, has de triar entre dues opcions igualment plausibles. Aquesta elecció obliga a discriminar entre patrons que una escala Likert pot diluir.
Ara bé: la tria forçada per si sola no garanteix validesa de constructe. És una decisió metodològica que millora la discriminació entre opcions, no una prova que el model subjacent —en aquest cas, els 9 tipus de l'Eneagrama— capturi dimensions independents de la personalitat. La utilitat del format i la solidesa del model són dues qüestions separades.
Estructura del test
El test cobreix totes les combinacions possibles entre els 9 eneatips: C(9,2) = 36 parells únics. Cada parell apareix 4 vegades amb formulacions lingüístiques diferents, fins a un total de 144 ítems.
- Cada eneatip apareix exactament 32 vegades: 16 com a opció A i 16 com a opció B.
- Aquesta simetria minimitza el biaix de posició.
- Les 4 rondes per parell aporten més estabilitat al recompte que una sola exposició.
Com es calcula el resultat
El sistema de puntuació es basa en un comptatge ponderat transparent. Cada vegada que tries una opció, el sistema suma 1 punt al tipus associat. Si tries "Em costa triar", suma 0,5 punts a cadascun dels dos tipus del parell. Al final:
- Identifica el tipus amb la puntuació més alta (tipus probable principal).
- Determina l'ala probable mirant els dos tipus veïns del principal.
- Calcula el marge entre el primer i el segon tipus (claredat del patró).
- Calcula un índex de dispersió del perfil per indicar si el resultat és concentrat o repartit.
Aquest test no implementa un model IRT de Thurstone. És un sistema de comptatge: més transparent i menys vulnerable al biaix de desitjabilitat que una Likert simple, però modest en les seves afirmacions psicomètriques. No produeix puntuacions calibrades a una escala latent ni paràmetres d'ítem estimats.
Posicionament científic i limitacions
La literatura científica sobre l'Eneagrama és mixta. La revisió sistemàtica de Hook et al. (2021) va concloure que hi ha estudis amb fiabilitat acceptable però que la validesa de constructe —si els 9 tipus capturen dimensions realment independents— segueix sent debatuda. El RHETI (Riso-Hudson Enneagram Type Indicator, versió 2.5) és l'instrument més estudiat, amb estudis de fiabilitat per Newgent et al. (2004), però no és equivalent a aquest test.
Aquest test no és el RHETI, no ha passat per un procés propi de validació psicomètrica, i no s'ha de presentar com a prova diagnòstica. El resultat és una hipòtesi de treball: una lectura del teu patró de resposta davant 144 eleccions forçades, útil per a la reflexió personal però no per a decisions clíniques, terapèutiques o laborals sense suport professional.
Fase futura de validació
Per poder fer afirmacions científiques més sòlides, el projecte preveu una fase de validació pròpia que requerirà:
- Recollida anònima de respostes completes amb consentiment explícit de recerca.
- Anàlisi de consistència interna per escala (alfa o omega de McDonald).
- Anàlisi d'estabilitat test-retest amb un interval de 2-4 setmanes.
- Anàlisi d'ítems: discriminació, dificultat i detecció d'ítems febles.
- Comparació amb autoidentificació d'eneatip per persones que ja coneixen el model.
- Exploració de la relació amb altres escales validades (p. ex. Big Five).
- Publicació transparent de les limitacions i les dades agregades.
Fins que aquest procés no s'hagi completat, el test es presenta com a eina d'autoconeixement, no com a prova clínica ni instrument diagnòstic validat.
Fonts de referència
Les fonts citades serveixen per contextualitzar la investigació existent sobre l'Eneagrama. No impliquen que aquest test tingui la mateixa validació que els instruments citats.
- Hook, J. N. et al. (2021). The Enneagram: A systematic review of the literature and directions for future research. Journal of Clinical Psychology. DOI: 10.1002/jclp.23097
- Ramos-Vera, C. et al. (2022). Enneagram typologies and healthy personality to psychosocial stress: A network approach. Frontiers in Psychology. PMC9731769
- Bäckström, M. & Björklund, F. (2024). Why Forced-Choice and Likert Items Provide the Same Information on Personality, Including Social Desirability. Educational and Psychological Measurement.
- Komasi, S. et al. (2019). Is Enneagram Personality System Able to Predict Perceived Risk of Heart Disease and Readiness to Lifestyle Modification? Annals of Cardiac Anaesthesia. PMC6813694
- Newgent, R. A. et al. (2004). The Riso-Hudson Enneagram Type Indicator: Estimates of Reliability and Validity. Measurement and Evaluation in Counseling and Development.
- The Enneagram Institute. RHETI® (Riso-Hudson Enneagram Type Indicator), versió 2.5. 144 preguntes d'elecció forçada.
Versió del test
Versió: 1.0 (2026)
Banc d'ítems: 144 preguntes, 36 parells × 4 rondes
Idiomes: català i castellà
Qui hi ha darrere d'aquest test
Aquest test és un projecte d'Arrelam, que n'és l'editor i responsable del contingut. El disseny psicomètric (banc d'ítems, equilibratge de parells, sistema de puntuació) i els textos descriptius dels eneatips són d'elaboració pròpia, contrastada amb les fonts citades en aquesta pàgina.
Política editorial
- No diagnòstic: cap contingut d'aquest web es presenta com a eina clínica ni substitueix l'avaluació d'un professional de la salut mental.
- Fonts citades: les afirmacions sobre validesa i limitacions enllacen amb la literatura corresponent, inclosa la que matisa o contradiu el model.
- Transparència metodològica: el sistema de puntuació és públic i s'explica íntegrament en aquesta pàgina, sense caixes negres.
- Revisió: el contingut es revisa quan apareix nova evidència rellevant o es detecten errors.
Publicat: maig de 2026 · Última revisió: 11 de juny de 2026